UNITATS DE NARRACIÓ i SIGNES DE PUNTUACIÓ o yeh!

Bon dia aquí us deixo un resum de lo que estem fent a la classe de música relacionat amb la música i cinema

 Les unitats narratives bàsiques del llenguatge cinematogràfic són:

LA SEQÜÈNCIA: Un seguit d’escenes que ens informen sobre un determinat fet d’importància dins la narració. 

-Per exemple unes quantes escenes relacionades amb la preparació d’un casament.

L’ESCENA:  un conjunt de plans. L’escena coincideix, a nivell de guió, amb un determinat espai  La càmera pot ser la que es desplaci, que vagi recorrent l’ ”escenari” o que vagi mostrant-nos noves escenes. Pla- seqüència és doncs, tota una seqüència gravada a temps real, sense talls.

EL PLA: Una fase. En temps en que la càmera està rodant sense aturar-se. Poden ser dècimes de segon o un llarg pla- seqüència que duri mitja hora. 

 El cinema té també, com passa en el llenguatge verbal i ortogràfic, uns signes de puntuació, que si bé en el llenguatge escrit serveixen per a separar continguts, matisar, etc... en el llenguatge cinematogràfic serviran, en certa manera, pel mateix. El signe de puntuació serà la transició d’un pla, escena o seqüència a un altre. Els més habituals són:

FOS : La imatge s’enfosqueix i s’il·lumina la següent.

FOS ENCADENAT o ENLLAÇAT: Va desapareixen una i apareix una altra.

CORTINETA : Ratlles.

ESCOMBRAT : Ràfaga.

TALL : Es sobreposa una imatge amb una altra.

Escollir entre un o altre signe de puntuació serà sempre decisió del director (o bé del muntador) i sempre es buscarà que tingui (com tot) un sentit dins la narració... si ens fixem bé podrem veure que en les nostres pel·lícules n'està ple d'aquests signes de puntuació